Vam sortir quan tot just clarejava el dia, enllustrat per la pluja de la vigília. Després de les anxoves confitades del primer esmorzar, vam començar la pujada pedregosa fins l’altiplà de Cap Norfeu, al tram salvatge de la Costa Brava entre Roses i Cadaqués. Vam recórrer la Torre de Norfeu, la Barraca dels Palauencs i Punta Prima per acudir a la cita amb la deessa Afrodita. Aquí ella hi tenia un temple que els navegants utilitzaven de senya marítima, com certifiquen les fonts escrites gregues i romanes. Aquell temple d’Afrodita no s’ha trobat ni s’ha buscat. Però ser-hi, hi és. En canvi tothom reconeix el “bisbe mort” a la silueta del massís del Montgrí, amb la seva tiara, l’anell episcopal als dits entrecreuats sobre la panxa (el castell de Montgrí) i les llargues cames. Per la mateixa raó, alguns intuïm la silueta del temple d’Afrodita al Cap Norfeu. No caldria ni que fos un temple de marmòries columnes estriades com al Cap Súnion grec. Ens conformaríem amb un templet de volta de canó o de cúpula semiesfèrica pintada de blauet, semblant al que s’aboca al mar als Jardins Mar i Murtra de Blanes o a la lògia de Senya Blanca a S’Agaró. Si els arqueòlegs no es decideixen a trobar-ne l’emplaçament, l’evocació tutelar d’Afrodita podria ostentar-la amb tota dignitat una Pomona de l’escultor Aristides Maillol a la punta de Cap Norfeu. Perquè ser-hi, hi és.
Va ser una visita molt agradable. Podem dir als lectors: Què badeu si no heu estat a Norfeu?
ResponElimina