Explica Stefan Zweig a les memòries
El món d’ahir que la idea d’escriure la biografia sobre l’heroic navegant Fernão de Magalhães --el primer que va fer la volta al món el 1519 a la recerca de les cotitzades espècies orientals de les illes Moluques-- se li va imposar com una necessitat quan es va sentir avergonyit pel tedi que dominava el seu esperit mentre seguia el 1936 la mateixa ruta marítima a bord d’un còmode transatlàntic fins al Brasil per impartir unes conferències. “Avergonyeix-te en la seva memòria”, es va dir a la
biblioteca del vaixell, on es va posar a documentar el futur llibre. L’he rellegit aquest estiu com una gesta a l’altura de la del navegant, una proesa literària nascuda en primera instància de l’impuls voluntariós contra el tedi.
M’ha recordat de manera viva un dels llibres de Josep Pla tingut per més intranscendent i que per a mi representa un do de pit dintre de la seva obra tan extensa, oceànica. Es tracta del dietari de bord titulat “De Buenos Aires a Rotterdam (gener-febrer 1967)”, inclòs al volum 18
En mar de l’Obra Completa. Durant el mes de la travessa de l’Atlàntic a bord del vaixell
Aldabi no passa absolutament res. L’autor no se n’amaga, però sosté el repte quotidià de fer-nos pensar el contrari i ho aconsegueix amb una agilitat inversament proporcional al tedi aparent que impera damunt del mar desmoblat. Extreure tanta literatura del no res, de la rutina més monòtona en aparença, es converteix en una lectura fascinant.
Totalment d'acord amb la teva opinió, és increíble com Pla aconsegueix fer-nos interessant la narració només amb les seves reflexions, i les poques converses i observacions amb/sobre els pocs companys de viatge, ja que "l'Aldabi" no és un gran transatlàntic, sinó un vaixell dedicat al transport de mercaderies que també té 12 cabines, les justes segons Pla, que diu textualment "És la mida exacta. La cuina pot ser bona: en tot cas no és, necessàriament, un ranxo. El servei pot mantenir una certa atenció"
ResponEliminaJa m'agradaria que existís actualment el tipus de vaixell de càrrega i passatge amb el que Pla va poder fer tants viatges, especialment els cabotatges per la mediterránea...
Quina sort! I t'ho diu algú que considera que també l'ha tinguda, aquesta sort, la d'encara poder fer molts creuers amb "vaixells petits" però més grans que "l'Aldabi", però no amb els resorts flotants actuals. Per ell ja eren "cafarnaüms flotants" els del seu temps, com diu a la mateixa pàgina de la narració. Si hagués vist els actuals!
Només vull fer dues correccions sense cap importància: la primera, "L'Aldabi" no és un vaixell italià, és propietat d'uns empresa de Rotterdam. La segona, la singladura de Buenod Aires fins a Rotterdam no és de dos mesos, dura una mica menys d'un mes, que ja és un temps força llarg en comparació amb els 6 o 7 dies que es triga avui amb un creuer dels que no agradarien al nostre gran escriptor. Cordials salutacions. Xavier Pla Nualart.