Amants d'Itàlia, a les verdes i a les madures

Pot desagradar-me el resultat de les eleccions a Itàlia, però no m’estranya ni m’escandalitza. Els neofeixistes han estat el partit més votat perquè els italians han provat sense èxit les dècades anteriors tots els altres governs possibles i els problemes del país --que representa la tercera economia europea-- no s’han resolt en absolut, s’han accentuat. El nou govern ultradretà de la senyora Meloni tampoc no els resoldrà. Durarà al poder el mateix que els anteriors, però a la primera superpotència ja ho van intentar amb Donald Trump i ara Itàlia en té el mateix dret, ens agradi o no. La dreta s’ha presentat unida en coalició i l’esquerra alegrement dividida. La part dels electors que acudeix a votar s’ha decantat a favor d’alguna cosa diferent, la que sigui, per marcar distàncies i desaprovació de la classe política tradicional, encara que amb això blanquegi els nous bàrbars.
La lliçó del laboratori polític que sempre ha estat Itàlia és que la gestió de la cosa pública, per ser eficaç en els resultats, reclama un canvi profund en la manera d’actuar dels blocs ideològics. Imagino que això és el que ha entès Yolanda Díaz amb el nou estil de plataforma tranversal, participativa, que es dediqui en primer lloc a escoltar. Els italians comprovaran aviat la ineficàcia de la farsa neofeixista i en pagaran alguns plats trencats més. Almenys que serveixi perquè els demòcrates surtin dels camins batuts, les fórmules retòriques i les picabaralles que ens han dut fins aquí. Per cert, la nacionalitat més nombrosa entre els estrangers residents a Barcelona són els italians.
Itàlia em desperta un sentiment afectuós, sóc italianòfil de primera hora, estimo aquell país, hi viatjo amb regularitat i n’he escrit alguns llibres, però ni els italians ni nosaltres no hem après a redreçar el futur. La inestabilitat, la corrupció, la desigualtat social i territorial presideixen el país que representa la matriu de la nostra cultura llatina. No hem après a aplicar amb eficàcia el desig de canvi, abans que els nous bàrbars no ho intentin a queixalades. Manca finezza.