La gesta de Magalhães convertida en una closca de nou

Una rèplica de la closca de nou de la nau Victòria que va completar la primera volta al món el 1522, després d’arribar a les veritables Índies per la nova ruta del Pacífic arran de l’expedició espanyola comandada pel navegant portuguès Fernão de Magalhães, acaba de ser ancorada al port de Sevilla i oberta a la visita pública amb motiu del cinquè centenari de la gesta, que en molts aspectes va resultar dramàtica i inútil. Cristòfol Colom havia intentat trenta anys abans arribar a l’Índia, però a mig camí va topar amb el continent desconegut d’Amèrica, el qual es va convertir en barrera interposada cap al veritable objectiu. La corona espanyola veuria com a negoci prometedor la proposta de Magalhães de voltar el continent americà a l'extrem sud i arribar a l’Índia per la ruta desconeguda del Pacífic i no per l’africana ja utilitzada pels rivals portuguesos. Magalhães va trobar el pas cap el Pacífic, l’estret que ara porta el seu nom. El 6 de març del 1521 va tocar terra, però eren les Filipines, on el capità va perdre la vida en un enfrontament amb nadius de l’illa de Cebú.
Els supervivents van continuar buscant les Moluques, les illes de les cotitzades espècies, i hi van arribar gràcies a l’esclau malaisi embarcat que va identificar-les. Carregada amb 27.000 quilos de clau d’espècie, la nau Victòria emprendria el retorn i va arribar a Sanlúcar de Barrameda dues setmanes abans de complir els tres anys de travessa. La càrrega compensava amb escreix la inversió, sense comptar les vides perdudes (només van sobreviure 18 dels 270 embarcats). El deute acumulat per Carles I amb els banquers alemanys Fugger va arrossegar-lo a demanar un préstec de 350.000 ducats al rei Joan III de Portugal a canvi de cedir-li la sobirania de les Moluques.
Una rèplica de la nau colombina Santa Maria també va estar oberta al públic durant llargs anys al Moll de la Fusta barceloní, fins que el 1990 va patir dos incendis provocats per Terra Lliure contra el que consideraven un símbol ominós de la hispanitat. La Diputació de Barcelona era la propietària de la rèplica i de les veïnes Drassanes, on s’exhibeix a mida natural la galera reial de la batalla de Lepant, però va considerar que la Santa Maria no tenia prou valor patrimonial i va enfonsar-la davant del far de Calella.