Els armanyacs del Motel Empordà de Figueres com un alè de lucidesa

La copa després del cafè és la cirereta del pastís d'un bon àpat i per això al Motel Empordà de Figueres ofereix de sempre a l’hora de la sobretaula una panòplia d’ampolles d’armanyac --de mida normal o en format màgnum de 2,5 litres-- que s’ha convertit en llegendària igual com alguns dels seus plats. Potser l’armanyac no conserva tant de públic com abans, però això no frena els establiments que tenen a gala renovar la tradició. Es tracta d’un aiguardent de vi amb compostos aromàtics més educats que el conyac i la majoria d’armanyacs del Motel Empordà són de la casa gascona Laberdolive, en activitat des del 1866. De laberdolives n’hi ha de diverses menes i edats, encara que tots derivin de la destil.lació del raïm blanc de la zona, sàviament envellit en botes de roure, fins a convertir-los en la fragància d’un somni. El director Jaume Subirós i el cap de sala Joan Manté coneixen la meva inclinació pels laberdolives i me’ls ofereixen al moment pacífic de la sobretaula com una complicitat. No he aconseguit mai que me’n serveixin només un ditet en got petit com de grappa, perquè aquesta casa no comet sacrilegis i manté la copa ballon de mida gran com un punt d’honor. Abans d’acostar-la als llavis, hi poso discretament el nas i sento una primera vibració. Més que un aroma és un alè de lucidesa, la majestat de les coses simples ben fetes (la simplicitat és el contrari de la simplificació).
També hi intervé la intel.ligència de conservar les millors tradicions i l’amabilitat de continuar-les oferint. Quan al capdavall de l’àpat veig que Jaume Subirós o Joan Manté s’acosten a la meva taula amb una ampolla magnum de Laberdolive als braços i la copa ballon entre els dits, em repeteixo que el moment més afortunat de la millor taula és sovint la sobretaula i que estic molt a prop de sentir-me feliç i agraït.