Vulcanòlegs que hi deixen la pell, record d’Albert Pérez-Bastardas

Aquesta setmana s’ha estrenat als cinemes la premiada pel.lícula Fire of love sobre el matrimoni de geòlegs francesos Maurice i Katia Krafft (foto adjunta), moguts per la passió dels volcans que els va conduir a deixar-hi la vida engolits per la lava, arran de l’erupció del 1991 del mont Unzen al Japó. Una segona pel.lícula, dirigida pel veterà Werner Herzog, ha estat estrenada el juliol als Estats Units amb el títol The fire within: A rèquiem for Katia and Maurice Krafft, també amb l’alè èpic del vincle de la parella amb les muntanyes ardents. Qualsevol història es pot convertir en epopeia, com la mort del biòleg català Albert Pérez-Bastardas al cim del volcà sicilià Stromboli el 24 de juliol del 1986, als trenta-tres anys, abatut per l’impacte d’una roca en fusió que acabava d’escopir el cràter, com va explicar la testimoni presencial Teresa Franquesa, tot i que sense arribar al cinema. Des d’aleshores la Fundació Roca Galès convoca l’anual Premi Albert Pérez-Bastardas de

treballs sobre el medi ambient. El recent espeternec del volcà de l’illa canària de la Palma va portar els experts a recordar-nos que el nucli del planeta és una bola de magma ardent i les erupcions volcàniques una fuita d’aquests gasos intestinals de la Terra que ha aixecat muntanyes i excavat valls al llarg de centenars de milers d’anys, quan la roca fosa s’obre camí entre escletxes de l’escorça terrestre. Calculen que hi ha 1.500 volcans actius actualment, al voltant dels quals hi viuen 500 milions de persones. A Olot ho han convertit en activitat didàctica, atracció turística i senyal d’identitat, però la mort del jove biòleg Pérez-Bastardas al cim del volcà Stromboli continua a l’espera de la seva quota d’èpica.