Tribut a la música i als silencis a la Schubertíada de Vilabertran

Assistir aquest mes a algun dels concerts de la 30ena Schubertíada de Vilabertran ha estat com una mena de tribut emotiu a les coses ben fetes, un dels festivals d’estiu de música clàssica d’aquest país amb merescut prestigi internacional. Va ser ideat el 1993 pel doctor Jordi Roch, vinculat per via familiar a Cadaqués. Ara compta a la direcció amb Víctor Medem, de pare alemany i mare catalana, que quan als quinze anys estiuejava a Roses ja hi assistia embadalit. La Schubertíada significa un doble consol a la col.legiata romànica de Vilabertran, magníficament restaurada als afores de Figueres, on poca cosa s’hi fa la resta de l’any i només hi sona el silenci dels segles. El mecenes Albert Tomàs i Bassols, nascut a Vilabertran, es preguntava l’any 2017: “Com és possible que, entrats en el segle XXI, hi hagi tan a prop de Figueres un conjunt monumental tan ric gairebé tancat, del qual ningú, ni tan sols la propietat [la Generalitat], no sap què fer-ne? No s’utilitza, no es promociona i, el que és pitjor, no hi ha cap pla de futur. No s’ha pres seriosament cap de les idees aportades amb el pas dels anys per dotar-lo de contingut”.
Les “schubertíades” eren les reunions d‘amics a la casa vienesa del compositor Franz Schubert per escoltar música i altres expressions culturals, com recorda Jordi Llovet al pròleg del llibre d’un dels participants, Franz Grillparzer, titulat Autobiografía, ensayos y otros escritos (ed. Galaxia Gutenberg, 2018). Durant el concert de l’altre dia a la nau de Vilabertran, revitalitzada per uns dies d’estiu, em va revenir l’epitafi inscrit la tomba vienesa de Franz Schubert, mort als 31 anys: “La música ha enterrat aquí un ric patrimoni, però sobretot esperances encara més belles”.