Motiu per embadalir-se a Roma sota una bandera espanyola

La molt catòlica corona espanyola era un dels principals aliats de la Santa Seu i va contribuir generosament a la reforma urbana barroca de Roma del segle XVII, escomesa pels papes com a símbol del seu prestigi. Això va fer que l’Estat espanyol sigui encara avui un important propietari immobiliari a la capital italiana. Entre les seves nombroses propietats destaca el Palazzo Spagna que dóna nom a la cèntrica Piazza Spagna, presidida per l’escalinata de Trinità dei Monti. Aturar-se sota la bandera del balcó i contemplar l’edifici representa una lliçó d’història de l’art i també d'història a seques. L’actual ambaixada espanyola davant la Santa Seu és un dels palaus barrocs destacats de la ciutat, aixecat a un punt afortunat, davant del qual el meu acompanyant i fotògraf Quim Curbet va saltar, sorprès: "Mira, la de l'estanc!". Se la considera la missió diplomàtica més antiga del món, oberta el 1480 pel rei Ferran el Catòlic. La remodelació del 1647 va ser obra del gran arquitecte i escultor Borromini. El seu rival Bernini hi té dos cotitzats bustos en marbre, que va esculpir als dinou anys. Velázquez va viure quatre anys entre aquestes parets i va pintar-hi La fragua de Vulcano. Giacomo Casanova hi va treballar com a traductor de francès, fins que òbviament va haver de fugir-ne per un embolic de faldilles.
El palau de grans dimensions (11.000 metres quadrats) ha necessitat repetides reformes. L’última del 2007 va ser un “arreglo entre gallegos”, quan l’ambaixador i ex alcalde de la Corunya durant vint-i-tres anys Francisco Vázquez va aconseguir que l’amo de Zara, l’empresari més acabalat d’Espanya, donés un milió i mig d’euros per restaurar la façana.
Una de les ambaixadores titulars recents i la primera dona en el càrrec va ser del 2011 al 2012 la barcelonina Maria Jesús Figa, filla del degà Col.legi Notaris de Barcelona Lluís Figa Faura. Actualment ocupa el càrrec Isabel Celaá, l’ex ministra socialista d’Educació que va substituir l’anterior ambaixadora María del Carmen de la Peña, com per compensar el paper menor de les dones a la jerarquia vaticana. (foto Quim Curbet)