Les vergonyes amagades a l’exposició de Carracci al MNAC

El Prado i el MNAC van anunciar que presentarien en comú el 2017 una àmplia exposició del gran pintor italià del barroc Annibale Carracci, gràcies als frescos murals de l’artista que posseeixen totes dues institucions, procedents de la tristíssima peripècia de l’església romana de Santiago dels Espanyols en plena Piazza Navona. L’exposició, que no es va celebrar aleshores i ara acaba d’obrir al museu de Montjuïc, també hauria de servir per recordar la desídia que va portar a abandonar el temple de la corona de Castella a Roma i a l’apropiació de l’església de la corona aragonesa a la veïna Via di Monserrato. Era costum que cada país catòlic aixequés a Roma un temple cèntric com a església nacional. El de la corona de Castella va ser la de Santiago dels Espanyols a Piazza Navona i l’interior va ser pintat al fresc entre 1602 i 1607 pel cotitzat mestre Annibale Carracci, en dinou d’escenes d’àmplies dimensions.
L’església es va veure abandonada per Espanya el 1829 i convertida en magatzem de carruatges. Les autoritats de Madrid la van posar a la venda el 1879 i la va comprar l’orde francès dels Missioners del Sagrat Cor, que la continuen posseint. La condició d’església titular d’Espanya va ser transferida a la de Montserrat, de la corona d’Aragó des del 1598. El destacat edifici de Via di Monserrato és obra de l’arquitecte Antonio Sangallo el Jove, amb façana de Francesco da Volterra.
A la venda de Santiago dels Espanyols l’escultor català resident a Roma Antoni Solà va encarregar que els frescos d’Annibale Carracci fossin passats a llenç i enviats a Barcelona, però nou dels dinou frescos van acabar al Prado, set aquí i tres es van perdre. Els set frescos de Carracci del MNAC de Montjuïc es troben exposats de manera permanent a una sala pròpia. Veure’ls reunits ara amb els nou de la mateixa seqüència en possessió del Prado no hauria de servir només per admirar l’obra del pintor. També per recordar la desídia amb què el govern espanyol va deixar perdre l’església de la corona de Castella a Piazza Navona i va fagocitar la de la corona d’Aragó.