Josep Pla i André Gide, dos retorns de Rússia molt escèptics

L’estiu del 1925 Pla va fer una estada periodística de sis setmanes a Rússia, de la qual va escriure quaranta articles al diari La Publicitat i el llibre Rússia (Notícies de la URSS. Una enquesta periodística), publicat per Edicions Diana a Barcelona el desembre d'aquell mateix any. Va centrar-se a relatar «el que veu la persona desapassionada que viatja per Rússia», com anunciava al pròleg. La primera edició de cinc mil exemplars es va esgotar i se’n van fer cinc reedicions més, xifres molt elevades en català, encara que no puguin comparar-se amb els cent cinquanta mil exemplars que vendria André Gide a França el 1936 del seu Retour de l’URSS. O potser sí que es poden comparar, en proporció al públic lector d’una llengua i de l’altra. Josep Pla era un prosista d’èxit en català i Andre Gide un dels autors consagrats i influents de la literatura francesa, que ja havia confessat la seva homosexualitat el 1925 a Corydon i condemnat el colonialisme a Voyage au Congo el 1927. S’havia vist reconegut com a novel.lista amb repetits títols d’impacte, abans de rebre el premi Nobel de Literatura el 1947.
Josep Pla anotava en aquell llibre: «És probable que, a distància, la Revolució russa no quedi més que com un fantàstic canvi de personal i com una inversió del significat verbal de les paraules. Si això arriba, l’escalf d’incubació d’alguna cosa nova que s’ha produït en aquest país —malgrat totes les calamitats—serà difícil que es repeteixi». La durada de l’estada comportava les limitacions lògiques, però Pla hauria pogut concloure igual com el marquès de Custine després del seu viatge a Rússia del 1839: «Els russos diran que amb tres mesos de viatge no he pogut veure bé les coses. És cert: no les he vistes bé, però les he intuïdes bé».