Hi vaig sempre pel gelat de vainilla, malgrat totes les altres temptacions la botiga Rocambolesc de gelats per emportar, que el germà petit Jordi Roca del Celler de Can Roca i la seva dona Alejandra Rivas van obrir fa deu anys al carrer Santa Clara núm. 50 de Girona, al peu del cèntric pont de les Peixateries Velles. Hi vaig per aquest gelat en concret perquè ha recuperat amb esclat la noblesa d’una planta aromàtica que fins ara figurava entre les més edulcorades per la indústria. La vainilla s’ha convertit en un sabor genèric devaluat, sintètic, artificial, en franca caiguda de cotització, fins que aquesta gelateria li ha tornat la personalitat natural pròpia d’un dels sabors més evocadors de les delícies tropicals. La vainilla és una planta de la família de les orquídies, de conreu delicat, que abans provenia majoritàriament de Mèxic i avui de Madagascar, primer exportador mundial davant d’Indonèsia. A la gelateria Rocambolesc preparen el seu particular gelat de vainilla amb llet sencera, nata, sucre i vainilla natural en pols. El preparen sobretot amb l’art consolidat de les coses ben fetes. La casa ha obert sucursals a Barcelona, Madrid i Houston (Texas), però el seu gelat de vainilla cobra tot el sabor al lloc d’origen, consumit pausadament mentre es travessa el pont de les Peixateries Velles damunt l’Onyar. No dic pas que que aquest gelat no viatgi bé, però l’ingredient sentimental originari de les coses ben fetes compta tant com els altres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada