El cervell en exposició, l’últim continent que ens queda per descobrir

El Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) acaba d’obrir fins l’11 de desembre una àmplia exposició sobre allò que ens fa humans, el cervell. Els primers Homo sapiens vam aparèixer fa tot just 150.000 anys (una nimietat en la història còsmica), quan un mamífer vertebrat de la família dels micos africans va començar a desenvolupar el cervell més que la resta d’animals. No vam prosperar per ser més forts ni més nombrosos que altres espècies, sinó per les habilitats de cognició d’un cervell més potent, capaç de generar curiositat, desig de saber, pensament i autoconsciència. Diuen que l’últim continent que ens queda per descobrir, l’última epopeia sense cartografiar és el cervell humà, la massa cavernosa d’un quilo i mig de pes continguda al crani. Sabem que es tracta d’una màquina de processar informació que suma milers de milions de neurones, amb bilions de connexions entre elles, però no sabem exactament com funcionen. La biologia evolutiva estableix que el cervell humà ha triplicat de mida des d'aquells primers simis homínids, però una altra cosa molt diferent és entendre’n el funcionament intern.
L’augment de volum del cervell, el bipedisme (l’adaptació de l’estructura del cos a l’hàbit de caminar i córrer sobre dues cames, mode de locomoció únic entre els vertebrats terrestres, ni que sigui de manera menys veloç que altres mamífers) i la coordinació solidària entre membres del grup de cara a la supervivència ens va fer superiors a les altres espècies en capacitat de domini. Queda per demostrar que això equivalgui a ser més llestos, més evolucionats o més feliços.