Rodolfo Candelaria o els traumes callats de tota guerra

La meva generació no ha hagut de viure cap guerra en pròpia pell. En canvi ha pogut comprovar les seqüeles de per vida deixades en els antecessors immediats, ja sigui  per la Guerra Civil espanyola entre els familiars o per qualsevol altra entre amics estrangers. El pintor nord-americà Rodolfo Candelaria, instal.lat a Calella de Palafrugell des del 1958 gràcies a una beca d’ex combatent a la guerra de Corea, no va tornar mai del tot d’aquella conflagració, durant la qual va ser abatut a bord de l’avió de combat en què havia estat enrolat com a mecànic pel servei militar obligatori. Calella de Palafrugell va ser des d’aleshores el seu amagatall per intentar esborrar el record entre els últims pescadors que ho ignoraven quasi tot de la seva procedència i no feien preguntes incòmodes. A l’hora d’elaborar el llibre biogràfic El pintor i els pescadors de Calella de Palafrugell (Ed. Columna, 1991), vaig recórrer amb ell escenaris espanyols i europeus en què havia intentat residenciar-se després de les ferides, gràcies a les indemnitzacions abonades pel seu govern. Suposava que durant el viatge i les estades a Màlaga, Granada, Florència i Aïs de Provença ens sobrarien hores desvagades perquè m’expliqués alguna cosa d’aquell episodi bèl.lic que va determinar la seva vida. No ho va fer en absolut, perquè dècades després allò encara el marcava en silenci. Més endavant va llegar a l’Ajuntament de Palafrugell, a canvi d’un vitalici, dues mil obres seves entre pintures, escultures, dibuixos i collages. Nascut a Texas de família de llengua castellana (els autèntics originaris de la zona), de seguida va parlar català aquí. Acaba de morir als 90 anys a Palafrugell.