El Colosseu de Roma vist com a giratori de la història

Qualsevol persona de cultura llatina tindrà sempre dues pàtries, dues terres maternes: la pròpia i Roma. Tots els llatins som fills pròdigs quan tornem per uns dies a aquest centre històric. És l’única capital d’antigues civilitzacions que sobreviu en el mateix marc, que fa coexistir les ruïnes arqueològiques amb la moderna aglomeració urbana. L’atractiu de Roma deriva d’aquest fet únic: la història i el present hi cohabiten. El Colosseu és l’edifici de l’Antiguitat que manté una proporció més alta encara dreta i accessible. L’Avinguda dels Fòrums Imperials que hi desemboca va ser oberta sense miraments per Mussolini per obtenir l’efecte escenogràfic, amb el Colosseu al fons de la perspectiva i les ruïnes de l’imperi a cada banda. L'ús actual del Colosseu com a visita pública en ple centre del “caput mundi” ha estat objecte de molts debats que solen desembocar en la paràlisi de la restauració. La última intervenció convençuda va ser aquella de Mussolini que va convertir el perímetre del cèlebre circ romà en un giratori automobilístic, la qual cosa s’assimila avui com a normal o inclús gratificant per a la mobilitat de la capital.
Encara trobo lectors que recorren aquests escenaris tot utilitzant com a guia el llibre de viatges Roma, passejar i civilitzar-se que vam escriure el 1987 amb el corresponsal d’El Periódico Rossend Domènech, reeditat el 2000 gràcies a la fidelitat dels lectors i la crida permanent de Roma. A les pàgines de la primera edició ja hi reproduíem els arguments dels dos bàndols a propòsit del concepte de restauració i de l’ús actual del Colosseu, que es podrien repetir ara com si res.