El Maillol més autèntic el trobo a la vall de Banyuls, on residia la meitat de l’any inclús quan ja es trobava plenament consagrat a París. L’exposició del Museu d’Orsay no subratlla aquesta influència nord-catalana. Això pertocaria al Museu Nacional d’Art de Catalunya, si algun dia s’hi decidís. Barcelona no va saber apreciar Maillol, fins la primera exposició antològica del 1979 a la Casa Macaya. Va caldre esperar el 1992 perquè l’espai públic de la capital catalana tingués una primera i única peça d’aquest català universal, Tors de l'Estiu, pèssimament situada a l’exterior del Museu Nacional d’Art de Catalunya, a una rampa lateral que condueix a l’aparcament. El 2010 es va instal.lar a Girona un altre Maillol, Tors de Venus, comprat per la conselleria de Política Territorial quan la dirigia Joaquim Nadal i col.locada amb la delicadesa necessària al pati de la delegació de la Generalitat.
Pàgines
▼
11 de maig 2022
L’elegància coixa de la gran exposició sobre Maillol al Museu d’Orsay
Tota opinió que el visitant pugui abocar sobre la magna exposició que el Museu d’Orsay dedica aquests dies a Aristides Maillol, inclús si el visitant ha escrit una biografia sobre l’artista, resulta força secundària davant del reconeixement que suposa l'exhibició de talent creatiu oberta fins el mes d’agost a un dels museus més prestigiosos de París. Atès que la quasi totalitat de les seves grans escultures de nus femenins es troba exposada en permanència des de fa llargs anys als veïns jardins de les Tulleries, l’exposició del Museu d’Orsay desplega l’interès en altres facetes de Maillol, com la pintura o els tapissos, malgrat que algunes escultures monumentals hi siguin presents, començant per la més cèlebre de totes, l’anomenada Mediterrània (foto ajunta), que el va fer triomfar al Saló de Tardor parisenc del 1905. Quatre anys després Maillol va regalar un exemplar fos en bronze de Mediterrània a la ciutat de Perpinyà perquè ocupés el pati de l’edifici gòtic de l’Ajuntament, on es manté encara avui en tot l’esplendor. Un altre exemplar del tiratge de la mateixa peça forma part de l’antològica permanent a les Tulleries. Un altre va ser col.locat damunt la seva tomba, a la masoveria de la vall de Banyuls que utilitzava de taller i que avui es visita com a petit museu a la seva memòria.
El Maillol més autèntic el trobo a la vall de Banyuls, on residia la meitat de l’any inclús quan ja es trobava plenament consagrat a París. L’exposició del Museu d’Orsay no subratlla aquesta influència nord-catalana. Això pertocaria al Museu Nacional d’Art de Catalunya, si algun dia s’hi decidís. Barcelona no va saber apreciar Maillol, fins la primera exposició antològica del 1979 a la Casa Macaya. Va caldre esperar el 1992 perquè l’espai públic de la capital catalana tingués una primera i única peça d’aquest català universal, Tors de l'Estiu, pèssimament situada a l’exterior del Museu Nacional d’Art de Catalunya, a una rampa lateral que condueix a l’aparcament. El 2010 es va instal.lar a Girona un altre Maillol, Tors de Venus, comprat per la conselleria de Política Territorial quan la dirigia Joaquim Nadal i col.locada amb la delicadesa necessària al pati de la delegació de la Generalitat.
El Maillol més autèntic el trobo a la vall de Banyuls, on residia la meitat de l’any inclús quan ja es trobava plenament consagrat a París. L’exposició del Museu d’Orsay no subratlla aquesta influència nord-catalana. Això pertocaria al Museu Nacional d’Art de Catalunya, si algun dia s’hi decidís. Barcelona no va saber apreciar Maillol, fins la primera exposició antològica del 1979 a la Casa Macaya. Va caldre esperar el 1992 perquè l’espai públic de la capital catalana tingués una primera i única peça d’aquest català universal, Tors de l'Estiu, pèssimament situada a l’exterior del Museu Nacional d’Art de Catalunya, a una rampa lateral que condueix a l’aparcament. El 2010 es va instal.lar a Girona un altre Maillol, Tors de Venus, comprat per la conselleria de Política Territorial quan la dirigia Joaquim Nadal i col.locada amb la delicadesa necessària al pati de la delegació de la Generalitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada