La biografia de Carlos Gardel cada dia canta millor, com ell

Felipe Pigna és el Garlos Gardel de la divulgació històrica a l’Argentina, un historiador mediàtic i documentat que ven llibres a cabassos. Sembla com una fatalitat que s’aboqués un dia o altre a escriure una nova biografia de Gardel, prop de 600 pàgines que ara acaba d’editar Planeta. Ens vam trobar a Barcelona el 2019 (foto adjunta), interessat pels meus llibres sobre el paper de la capital catalana en la trajectòria de l'artista, atès que el debut europeu com a cantant de tangos es va produir aquí el 1915 i que hi va tornar repetidament. N’hi vaig passar uns quants i ara ha tingut l’amabilitat de citar-los “amb profusió”, com apunta Àlex Milian a la ressenya de la novetat editorial que apareix a l’últim número del setmanari El Temps. La biografia de Felipe Pigna sobre Gardel aporta moltes noves dades i interpretacions, però l’interès d’elaborar-la i d’editar-la revela en primer lloc la vigència del mite del cantant que “cada dia canta millor” a desgrat de la seva desaparició en accident d’aviació el 1935. Molts aspectes de la vida i l’art de Gardel van ser excepcionals, igual com la moda europea del tango, però tot plegat s’hauria apagat sense la també excepcional vigència que ha mantingut.
Als seus concerts multitudinaris de Nova York i San Francisco del maig del 2019, la jove cantant de moda Rosalía va oferir a capella, com a propina de cloenda de l’actuació, el tango “Volver” de Gardel en la versió aflamencada el 2006 per Estrella Morente al film homònim de Pedro Almodóvar. Mayte Marín té enregistrada una gran versió del tango gardelià “El día que me quieras” (amb Tete Montoliu al piano al disc Free boleros) i Miguel Poveda de “Sus ojos se cerraron” y “Cuesta abajo” (amb Rodolfo Mederos al bandoneó al disc Diálogos de Granada a Buenos Aires).
Barcelona va ser una de les primeres ciutats on es va erigir un monument a Gardel, un petit monòlit situat als jardins de la confluència del carrer Buenos Aires amb l’Avinguda de Sarrià, inaugurat per l’alcalde Pasqual Maragall amb motiu del cinquantenari de la mort del cantant el 1985. El millor monument de tots es troba en les versions dels joves intèrprets i dels nous biògrafs seduïts per Gardel.