El crític i escriptor Alexandre Plana va ser l’inductor de la tria del Port de la Selva com a lloc d’estiueig de Josep V. Foix, Josep M. de Sagarra i altres “culs blancs” que donarien anomenada al petit municipi. L’Ajuntament de la localitat el va nomenar fill adoptiu l’any 1930 i posteriorment li va erigir un monòlit amb baixos relleus de bronze que ennoblia el punt més cèntric i concorregut del poble, a l’ombra dels plataners situats l’inici del moll d’en Balleu. El monòlit va desaparèixer fa tres anys arran d’unes obres de repavimentació. Ara acaba de ser col.locat de nou a un altre punt de tercera línia, a una placeta reurbanitzada del carrer de les Ginesteres, sense res a veure amb la situació cèntrica ni amb la visibilitat d’abans. Nascut a Lleida de mare figuerenca, Alexandre Plana i Santaló era una figura de la vida cultural les primeres dècades del segle XX i va tenir una influència decisiva en l’estil literari del seu jove amic i protegit Josep Pla. La necessitat d’abandonar el to arcaic dels primers escrits de Pla, el tomb cap a la modernitat d’estil, el rescat de la narrativa del debutant dels hàbits encarcarats per posar-la a disposició d’un concepte modern d’ampli públic lector, la revolució del català planer i alhora fabrià, va ser idea de Plana i obra de Pla. Per això li he dedicat un capitol complet del meu llibre Josep Pla, sis amics i una amant.
El mateix any 1910 d’acabar la carrera d’advocat a Barcelona, Plana va començar a escriure al diari El Poble Català. També va actuar de secretari de l’Ateneu Barcelonès. El 1914 començava a practicar la crítica literària a La Vanguardia fins el 1918, any que va passar a La Publicidad. El 1929 s’incorporaria a la revista Mirador i el 1934 de nou a La Vanguardia. Durant la Guerra Civil es va refugiar a París. Acollit a la Ville de Mimosas que havia llogat a Banyuls de la Marenda Josep M. de Sagarra i la seva família, hi va morir d’un infart el 7 de maig del 1940, als cinquanta anys. El monolit en ple centre del Port de la Selva feia justícia al seu record com enlloc més.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada