Els Camps Elisis parisencs busquen una ànima i no la troben

La cèntrica i acreditada avinguda parisenca dels Camps Elisis té una característica principal: seixanta metres d’amplada (els grans bulevards de la capital francesa n’acostumen a tenir trenta, la Gran Via barcelonina cinquanta i els carrers de l’Eixample vint). La dimensió monumental de l’avinguda parisenca de prestigi no li assegura una vitalitat pròpia, molt dominada actualment pel comerç dirigit als visitants. És una artèria urbana de lluïment més que de residència amb personalitat interna. El primer diumenge de cada mes la tanquen a la circulació rodada i m’afegeixo amb fe predisposta a aquells que la recorren a peu pel mig de la calçada, com una excepció que tampoc no arriba a despertar-me una atracció perfilada. El lluïment domina massa per damunt del caràcter intern, molts parisencs l’han abandonat resignadament als forasters.
L’Ajuntament n’és conscient i ara llança un pla de retocs de la botànica, el paviment, els passos de vianants i els bancs de seure de cara als Jocs Olímpics de l’estiu del 2024 a París. La plaça de l’Etoile, presidida per l‘Arc de Triomf, guanyarà espai per als transeünts en detriment dels cotxes. La reforma ha estat objecte d’una consulta ciutadana a la qual han participat cent mil persones, però donar-li una ànima a la cèlebre avinguda serà una llarga cerca més que no una qüestió d'estètica.