El nou edifici de Le Monde i l’Obs a París com a penyora de futur

Em vaig fer adult llegint amb devoció i quasi clandestinament el diari Le Monde i el setmanari Le Nouvel Obervateur, que aquí eren com la fruita sovint prohibida de l’edèn democràtic europeu. Amb el pas dels anys vaig recórrer en algunes ocasions els laberíntics despatxos de les seves redaccions, amb la sensació trèmula d’abocar-me a les aigües bíbliques del riu Jordà. Confesso que actualment les seves pàgines em cauen més dels dits i em resulten avorrides amb freqüència, però també comprovo que algunes devocions adquirides a l’edat tendra es converteixen en hàbits, com un substrat geològic que resisteix estranyament el pas del temps. Totes dues capçaleres declaren beneficis i mantenen a França el lideratge absolut en la seva especialitat, malgrat que la situació general de la premsa escrita resulti tan remoguda com a tot arreu. Més que un diari i un setmanari són una institució venerable. Actualment pertanyen al mateix propietari i acaben d’estrenar nova seu compartida, un edifici de visible impacte arquitectònic a tocar de la Gare d’Austerlitz i del riu Sena. Les turbulències accionarials dels últims anys --inclús dels últims mesos-- han desembocat en el control majoritari per part del banquer Matthieu Pigasse i el milionari txec Daniel Kretinsky, però això són interioritats que passen desapercebudes al lector comú.
La qüestió és que han sabut mantenir el lideratge i que els continuo comprant i llegint amb una fidelitat que potser no desperta la mateixa il.lusió adolescent, però sí una vella adhesió sentimental. Veig que als francesos en general els passa això mateix. Pel que fa al nou edifici compartit, imagino que vol donar una imatge de penyora de futur, per més que les parets no ho siguin mai tot en una casa.