Una història de les onades a la platja de Garbet

En puritat oficial Garbet és una platja deshabitada sense edificar de quatre-cents metres de llarg i trenta d’amplada, separada del seu terme municipal de Colera per dos quilòmetres de distància i per quatre de Llançà. En realitat es tracta d'un petit univers, un microcosmos, un món desplegat al voltant d'un punt precís. Alguns l'estimem amb el sentiment patrimonial de la naturalesa lliure, com una parcel.la familiar sense més títols de propietat registral que aquest sentiment. Als espais naturals no s’hi va, no s’hi hauria d’anar amb l’escriptura de propietat a la boca, encara que alguns posseïdors d’aquesta mena de documents timbrats ho intentin. A aquesta platja de còdols i pedrigolet, perfumada per la farigola, cada onada sembla emetre un miol de tendresa. Qualsevol punt infinitesimal del Mediterrani conté a la seva manera tot aquest mar. La manera com ho fa Garbet enlluerna, en el ben entès que els seus enlluernaments i els meus es caracteritzen per la modèstia, la discreció amb un punt de secret, la limitació assumida.
El Mediterrani i Garbet són una manera de veure el món, una bellesa austera capaç d’elevar la condició minúscula fins a una celebració superior i portar les petites sensacions íntimes fins el gran plaer de la troballa i la revelació. La senzillesa compromesa amb la realitat de manera crítica i sentimental no és pas un mal punt de partida. De vegades és una victòria de l’elegància, quan la seva nuesa s'erigeix en autèntica grandesa del miracle terrenal que alguns dies es deixa compartir de prop sense falses solemnitats. Diuen que amb el pas del temps el mar ho torna tot, també els records.