El febrer del 2017 vaig assistir a la col.locació de la “primera fusta” de l’edifici de pisos més alt d’arreu d’Espanya construït amb aquest material. Ara hi torno per interès familiar, convertit des del 2019 en esplèndida realitat. Es tracta de la Borda, la primera cooperativa d’habitatges en cessió d’ús, al carrer Constitució de la Bordeta, a un angle de l’enorme solar de l’antiga fàbrica de Can Batlló, temps enrere vaixell insígnia de l’evasiu magnat Julio Muñoz Ramonet. El règim de pisos en cessió d’ús significa que l’Ajuntament cedeix el terreny per setanta-cinc anys i els membres de la cooperativa s’espavilen per edificar-hi, en aquest cas sis plantes i vint-i-vuit pisos, dissenyats per la també cooperativa d'arquitectes Lacol. El caràcter innovador no deriva només de l’estructura de fusta masssissa de pi laminat, sinó de la manera inèdita de finançar, projectar, construir i gestionar l’edifici per part de la cooperativa d’usuaris. Representa un model alternatiu d’accés a l’habitatge: participatiu, autogestionat, transformador, verd, solidari i magnífic, un acte de fe del gosar poder convertit en credibilitat construïda. La iniciativa pionera ha tingut diversos premis d’arquitectura i també seguidors. L’edifici Cirerers de la cooperativa Sostre Cívic a Roquetes (Nou Barris) ja ha superat la Borda: té vuit plantes i trenta-dos habitatges. S’hi han sumat igualment la Bauma al Poblenou, Llar Jove a la Zona Franca, ho faran aviat Empriu a la Bordeta i la Murada a Nou Barris. Però la Borda va ser primer i a mi em desperta un cert orgull de pare.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada