El Seminari ostensiblement desmesurat en ple centre de Barcelona

L’arquitecte Elias Rogent va projectar el 1863 dos grans edificis contigus al sector del centre de Barcelona alliberat per l’enderroc de l’antiga muralla: la Universitat i el Seminari. Tos dos incloïen jardins a l’interior del recinte. Avui l’edifici històric de la UB acull quatre mil estudiants i obre al públic els seus jardins tota la setmana, no només en horari acadèmic. El veí edifici del Seminari suma aquest curs només cinquanta-set estudiants de sacerdot i els seus jardins són menys accessibles. El Seminari va ser assaltat i incendiat parcialment durant la Setmana Tràgica del 1909. A la Guerra Civil va operar com a seu de la Universitat Popular de les Joventuts Llibertàries, alberg de refugiats, hospital i residència d’alguns presos. L’edifici encara ocupa tota una illa en ple centre de la ciutat i resulta ostensiblement desmesurat per l’activitat que acull, malgrat haver incorporat la Facultat de Teologia i l'Ateneu Sant Pacià. La mitjana d’ordenacions sacerdotals a Catalunya ha estat durant l'última dècada de sis nous capellans per any. El de Barcelona és l'únic seminari de Catalunya i hi resideixen menys de la meitat dels actuals cinquanta-set estudiants de sacerdot.
La religió no ha estat mai una qüestió només espiritual, també un element d’identificació i un instrument de domini. Fa algunes dècades --no gaires-- la religió catòlica era imposada pel franquisme. Aquell domini va cedir terreny arran de la democratització del país. Segons el Centre d’Investigacions Sociològiques, només la meitat dels catalans es declaren avui catòlics. Al món actual hi ha una altra religió, el laïcisme dels partidaris de la separació del poder civil i el religiós.