El 175è aniversari del tren pioner de Mataró fa una mica de pena

El primer tren que va entrar en servei a tota la Península Ibèrica va ser el de Barcelona a Mataró el 1848. L’any vinent s’escau el 175è aniversari de la primícia enmig d’un panorama desolador, tant pel que fa a aquesta línia com al servei ferroviari en general. El traçat de la via arran de la platja, on aleshores s’abocaven totes les indústries, s'ha convertit en un malson per la pujada del nivell del mar deguda al canvi climàtic i al rosari de ports esportius que barren la renovació natural de sorra i sediments. Els dies de temporal les onades peten contra els vagons en circulació de la concorreguda línia R1, la qual suma prop de cent mil usuaris per dia. Els milions de diners públics invertits any rere any per posar pedaços insuficients a l’acció del mar ja deuen sumar tant com el cost d'una obra que cap govern no s’ha atrevit a escometre malgrat trobar-se en estudi fa dècades: desplaçar la via cap a l’interior i convertir-la en prolongació del metro (que ara arriba fins a Badalona) tot complint la vella promesa de transformar la carretera nacional costera en passeig local gràcies al desviament del trànsit cap a l’autopista alliberada de peatge.
Donar-ne tota la culpa a l’escassa de capacitat d’innovació de Renfe seria massa fàcil i enganyós. La manca de front comú dels municipis afectats també ha clamat al cel durant dècades. El 175è aniversari del tren pioner fa una mica de pena.