L’alegria de conviure amb un volcà com a senyal d’identitat

Un idíl·lic i senyorial palauet noucentista ha albergat a Olot durant els últims trenta anys el Museu dels Volcans, els quals no deixen de ser fenòmens altrament terrorífics. Ara s’ha modernitzat al nou Espai Cràter (foto adjunta), endegat al subsòl del volcà del Puig del Roser, un dels quaranta que suma la zona. Els napolitans estimen fervorosament el Vesuvi que fumeja amenaçador, igual com els sicilians l’Etna pel mateix motiu de senyal d’identitat. Això no hauria d’estranyar aquells que vam viure la campanya popular “Salvem els volcans” a la comarca de la Garrotxa per preservar aquell entorn natural. Amb la diferència que l’última erupció mortal del Vesuvi remunta a 1944, l’Etna al 1979 i els volcans de la Garrotxa a onze mil anys enrere.
El recent espeternec del volcà de l’illa canària de la Palma va portar els experts a estimar que l’energia tèrmica que acumulava al seu interior equivalia a 4.000 bombes atòmiques com la d’Hiroshima. En efecte, el nucli del nostre planeta és una bola de magma ardent. Volcans, terratrèmols i tsunamis son tres efectes de la mateixa activitat dels sucs gàstrics i els gasos intestinals del planeta, una fuita de la seva energia interior, la qual ha aixecat muntanyes i cavat valls al llarg de centenars de milers d’anys, quan la roca fosa s’obre camí entre escletxes i fissures del mantell i l’escorça terrestre.
Calculen que hi ha 1.500 volcans actius actualment, al voltant dels quals viuen 500 milions de persones. L’erupció del Nevado del Ruiz a Colòmbia el 1985 va causar 20.000 morts, en canvi la igualment potent del volcà Santa Helena a l’estat de Washington el 1980 només 57, gràcies a les mesures estudiades d’evacuació. A Olot ho han convertit en activitat didàctica i atracció turística, a més d’aquella senya d’identitat pròpia que comparteixen les ciutats volcàniques amb un orgull vagament temerari.