Tancats darrere els filats a la sorra nua de la platja en ple mes de febrer, van morir de manera inhumana milers de refugiats republicans al camp de concentració d’Argelers i tot seguit als veïns de Sant Cebrià i del Barcarès, uns morts que les autoritats franceses no van comptar mai. En canvi van establir amb meticulositat des del primer moment el còmput de 440.000 “acollits” durant aquelles dates: 220.000 soldats, 170.000 dones, nens i ancians; 40.000 homes vàlids i 10.000 ferits. La historiadora Geneviève Dreyfus-Armand escriu al llibre L’exili republicà a França sobre els morts al camp de concentració d’Argelers que “la xifra se situa sens dubte en alguns milers”. Tres quartes parts dels refugiats ja havien estat empesos a tornar a Espanya a finals del 1939. No van elaborar cap estadística ni estimació sobre quants en van morir als camps de concentració francesos, ni tan sols a través del registre d’inhumacions --si n’hi va haver-- als cementiris municipals de la comarca.
El 19 de febrer del 1939 l’alcalde d’Argelers informava el prefecte o governador de Perpinyà que el cementiri de la localitat només podia acollir 20 difunts més. Hi va construir un nou “cementiri dels espanyols”, el qual es va veure escombrat materialment per l’aiguat d’octubre del 1940 i només en subsisteix una petita parcel.la en memòria. Es troba a una zona inundable i s’ha tornat a inundar aquests últims dies.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada