El pati de la Sorbona, al formiguer no hi entra qui vol

L’edifici central de la Sorbona, al Barri Llatí parisenc, és cada dia un formiguer d’estudiants i professors, però els bidells controlen l’entrada a la porta. No es troba obert al públic, excepte la visita turística guiada dels primers diumenges de mes, tot i que recórrer una universitat buida sigui una cosa gèlida sense gaire sentit. El pati central el presideixen sengles estàtues de Víctor Hugo i Louis Pasteur, prohoms nacionals de les lletres i les ciències, els quals giren ostensiblement l’esquena a l’antiga capella on es troba enterrat el cardenal Richelieu, primer ministre del rei Lluís XIII i benefactor d’aquest centre. Robert de Sorbon havia fundat el 1253 un dels col.legis parisencs que ensenyaven teologia (nom que rebia aleshores la filosofia), dret, medicina i belles arts. Es convertiria en la prestigiosa universitat de la Sorbona, tot i que durant llargs segles els nois de bona família accedien als càrrecs de l’administració i de l’exèrcit sense necessitat d’estudis superiors.
La Revolució del 1789 va tancar la Sorbona per ser un focus reaccionari i va convertir la capella on s’havia fet enterrar Richelieu en temple de la Deessa Raó i taller d’artistes. La Tercera República va reconstruir l’edifici el 1905, ja aleshores encaixonat en el vell urbanisme del Barri Llatí, sense aprofitar l’avinentesa per modernitzar l'entorn. Actualment alberga quatre universitats públiques de les tretze que suma la capital francesa i els bidells de l’entrada en controlen escrupolosament l’accés.