Les dues construccions aixecades a la punta del Cap de Creus són l’única petjada humana, encara que sigui de peu gran, com correspon al temperament ciclopi del lloc. L'edificació del far data del 1853, la caserna de carrabiners del 1914. Un cop abandonada per la Guàrdia Civil, el jove anglès Chris Little va llogar-la el 1991 per muntar-hi un restaurant rústec, amb habitacions al pis superior. Els primers vuit anys hi vivia, l’any 2000 va comprar l’edifici. Avui el seu hostal-restaurant Cap de Creus és la Casa del Sol Naixent. Rep el primer raig de l’albada de tota la Península Ibèrica, quan el sol s’aixeca amb sigil de les profunditats del mar violeta. Si es contempla daquí l’albada rhododàctylos (dels “dits rosats”, segons l’epítet que Homer repeteix a l’Odissea) i es fa amb la Partita núm. 2 de Johann Sebastian Bach posada als auriculars a volum baix, la levitació es converteix en probable. En algunes ocasions he coronat la visió amb un sumptuós esmorzar de pa amb anxoves confitades i un vinet amistós servit amb llarguesa allà mateix, a l’hostal.
L’establiment no té un aspecte modern ni impecable. Té l’aspecte que ha de tenir una caserna de carrabiners restaurada sense alterar l’original, amb un punt rampellut. Contra l’abrasió del salobre, Chris Little fa estucar periòdicament les façanes d’un color de Pantòcrator, com d'icona bizantina a qualsevol indret del Mediterrani oriental o qualsevol illa de l’Egeu. No és un restaurant enfocat a satisfer els clients carregats de riquesa monetària, sinó dels que estimen els paisatges més mil.lenaris que milionaris.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada