La dificultat d’accedir al laberint, no només de sortir-ne

No totes les ciutats disposen d’un laberint clàssic obert al públic, potser hauríem de valorar més el barceloní del barri d’Horta, obert el 1802 a la finca del marquesos d’Alfarràs i actualment parc municipal (foto adjunta). És el laberint més important d’arreu d’Espanya i alhora un notable jardí neoclàssic. L'Ajuntament acaba d'anunciar una inversió de quatre milions d'euros per rehabilitar l'edifici de l'entrada. L’accés a alguns laberints és laberíntic, amb una certa lògica interna. Per commemorar el tercer centenari del que continua obert al palau d’Hampton Court, a mitja hora de tren de Londres vora la riba del Tàmesi, els anglesos van decretar el 1991 Any dels Laberints i van sumar-ne quinze de nous.També Itàlia disposa d’exemples il.lustres: Villa Barnarigo i Villa Pisani a Pàdua, el Giardino Giusti a Verona i el dissenyat per l’editor Franco Maria Ricci a la seva Villa Fontanellato de Parma amb vint mil plantes de bambú, el més gran del món pels tres quilòmetres de recorregut.
A Vila Fontanellato l'editor i havia allotjat el seu admirat Jorge Luis Borges, autor del poema “El hilo de la fábula”, que diu: “Nuestro hermoso deber es imaginar que hay un laberinto y un hilo”... L’amfitrió italià explicava: “Tot passejant pel parc em va venir l’impuls de dir a Borges: ‘M’agradaria construir un laberint, me’n dóna alguna idea? No un laberint qualsevol, vull fer el laberint més gran del món’. Aleshores Borges em va etzibar el cop de gràcia: ‘El laberint més gran del món ja existeix i no es pot superar: és el desert’”.