Estacions de París, el bullidor que no para de renovar-se

Cap de les sis grans estacions ferroviàries de París no té l’aspecte de quan va ser inaugurada, totes han estat ampliades i remodelades. La primera catedral moderna d’aquesta mena, destinada a celebrar l’epopeia del chemin de fer, va ser el 1837 la Gare Saint-Lazare, ampliada amb la façana actual per enlluernar els visitants anglesos de l’Exposició Universal del 1900, la de la construcció de la Torre Eiffel. La Gare de Montparnasse seria la segona el 1840 i la seva renovació del 1969 la va convertir en la més gran de França, a un barri remodelat al seu voltant, inclòs el gratacels de la Torre Montparnasse. En tercer lloc, la Gare du Nord oberta el 1846 i ampliada vint anys més tard, és avui la primera d’Europa i la segona del món (darrere la Grand Central de Nova York) pel volum de 200 milions de passatgers anuals. Pel seu cantó, la Gare de Lyon obria el 1847 per acollir els viatgers de Lió i Marsella, la segona i tercera ciutat del país.
La Gare d’Orsay també va entrar en servei amb ocasió de l’Exposició Universal del 1900 per acostar de 3,6 quilòmetres fins el centre mateix de la ciutat, al Quai d’Austerliz del riu Sena, els viatgers de Bordeus, Tolosa de Llenguadoc i l’Espagne que des del 1840 baixaven a la terminal de la Gare d’Orleans, rebatejada el 1930 com a Gare d’Austerlitz.
D’aquí pocs anys totes aquestes ampliacions empal·lidiran davant la nova línia ferroviària del Grand París Exprés. Comptarà amb 200 quilòmetres de nou traçat metropolità i 68 noves estacions encarregades a arquitectes actuals (Benedetta Tagliabue ha dissenyat la Gare de Clichy-Montfermeil). Les set primeres obriran arran dels Jocs Olímpics de París l’estiu del 2024.
Charles Baudelaire tenia més raó que un sant laic quan deia al poema El cigne: “El vell París ja no hi és: la forma d’una ciutat canvia més de pressa, ai las!, que el cor d’un mortal”.