El pintor i cuiner de Ceret que sent els déus grecs a la copa de vi

La petita vila de Ceret, capital del Vallespir, sempre ha sumat atractius de caràcter malgrat les seves dimensions reduïdes. De la llista reconeguda, un apartat correspon al cèntric Hotel Vidal i el seu Restaurant del Bisbe, adquirit, conservat i regentat des de l’any 2000 pel pintor Marc Fourquet (foto adjunta) i la seva dona Cathy Fort, tots dos fills de Ceret. Al meu llibre Apologia de l’Empordà dedico un capítol al dinar prodigiós celebrat sota la parra de la terrassa del Restaurant del Bisbe i diumenge passat en Marc i la Cathy ho van voler recordar amb un altre dinar excepcional, aquest cop al menjador interior. D’aquesta mena de dinars se’n surt estabornit no per la quantitat de plats, copes i havans Partagàs, encara més pel seu equivalent immaterial traduït en hospitalitat, sintonia i connivència. L’àpat es va allargar. Cada ingredient tenia la seva denominació d’origen, la seva història, el seu toc d’esperit personal, inclosos el Saint-Honoré de la pastisseria Castro de la Roca de l’Albera i el vi François Aragó “hors d’âge” de Ribesaltes, al qual el pintor-cuiner assegura que hi sent l’aroma dels déus grecs igual com al de Samos. Més que un àpat, era una trobada al voltant d’una taula amb moltes coses al damunt. Més que un dinar, una festa del desig apetitós de compartir. És clar que els plats, les copes i els havans hi ajudaven, però predominava l’art de preparar-los i oferir-los. A Ceret les coses hi acostumen a tenir un toc de caràcter intransferible, i per Pasqua la Cathy prepararà les bunyetes capaces de competir a armes iguals amb els brunyols de les mateixes dates al veí Empordà.