El minúscul “Stonehenge català” evoca el mateix que el gran

Avui obre al Museu Britànic de Londres la magna exposició “El món de Stonehenge”, amb gran desplegament escenogràfic per intentar explicar amb mentalitat actual el misteri del famós monument megalític que s’alça al sud d’Anglaterra fa més de quatre mil.lenis. M’ha dut a pensar inevitablement en el minúscul “Stonehenge català”, el cromlec del Mas Baleta, als afores de la Jonquera. A l’Empordà s’han localitzat cinc-cents monuments megalítics (dòlmens, menhirs, pedres gravades) de les poblacions del període Neolític que hi van viure entre l’any 5000 i el 2200 abans de la nostra era. Es tracta d’un patrimoni excepcional i alhora mut, malgrat haver-se editat guies i establert circuits. L’únic cromlec empordanès (recinte de culte solar i túmul funerari format per una anella de pedres dretes) és aquest del Mas Baleta, restaurat el 2006 i visitable en la seva calma infinita entre camps de conreu. Consta d’un centenar de lloses de granit o petits menhirs, amb un de més gran al centre.
Les dimensions grandioses de Stonehenge no haurien d’impedir salvar les distàncies i reconèixer també el valor del d’aquí. Aquell període Neolític de dòlmens, menhirs i cromlecs va significar una de les revolucions més determinants de l’evolució humana, encara que les poblacions neolítiques no tinguin ni tan sols nom propi, a diferència dels ibers que arrelarien al mateix territori mil anys després, visitats o ocupats pels fenicis, els grecs i els romans.
Aquelles remotes poblacions prehistòriques van protagonitzar la revolució neolítica: l’invent de l’agricultura de conreu, la ramaderia domesticada, la ceràmica i el sedentarisme. La revolució neolítica --mental, econòmica i tècnica—va tenir efectes tan profunds com la moderna revolució industrial o l’actual revolució digital. Això és el que evoquen, de manera tan muda, els dòlmens, menhirs i cromlecs, ja siguin grandiosos o minúsculs.