Visita oberta al refugi del “tresor de la República” a la mina de la Vajol

L’anunci de l’alcalde de la Vajol que la llegendària mina Canta de la localitat s’obrirà a partir d’aquest any a la visita pública també hauria de servir per desfer llegendes sobre la tèrbola sortida cap a l‘exili el febrer del 1939 del “tresor de la República” que acollia en secret des de l’any anterior. No es tractava de les reserves d’or del Banc d’Espanya sinó d’un cúmul d’objectes de valor requisats legalment i emmagatzemats per la Caixa de Reparacions creada pel govern republicà. Una altra part més voluminosa va ser dipositada al castell de Sant Ferran de Figueres, també en camí cap a França. L’expropiació per part del govern republicà de la mina subterrània de talc en activitat prop de la ratlla de frontera i la seva conversió en refugi secret d’una part del patrimoni econòmic de l'Estat no va ser cap llegenda.
La llegenda vindria després amb la sobreestimació del seu paper, afavorida pel secretisme amb què un destacament del Cos de Carrabiners comandat per Juan Negrín Mijailovich (fill gran del president del govern) va construir un nou edifici de dues plantes sobre la bocamina (foto adjunta) amb habitacions, oficines, magatzem i taller mecànic, recobert per xarxes de camuflatge contra atacs aeris. A l’interior hi van habilitar una cambra cuirassada.
La sortida cap a l’exili més estudiada dels quadres del museu del Prado (dipositats majoritàriament al castell de Figueres i a Peralada) acabaria per crear una cortina de fum que encobreix la sortida durant els mateixos dies i per les mateixes rutes del tresor econòmic de la República, procedent en petita part de la mitificada mina de la Vajol.