S’aprenen coses als jaciments prehistòrics com el de Calafell

De tant en tant telefono el catedràtic de Prehistòria de la UB Josep M. Fullola Pericot per quedar i anar de jaciments arreu del país, com altres van de botigues a un eix comercial. Ahir vam visitar la ciutadella ibera de Calafell (foto adjunta), que té com a singularitat haver estat reconstruïda modernament tal com devia ser, per tal d'oferir una imatge real sobre la manera de viure dels nostres avantpassats locals del segle VI al segle III aC. A l’entrada vam topar amb un autocar escolar i el seu eixam brunzent de petits visitants, la qual cosa em va semblar la millor demostració de la utilitat reconstructora conduïda pels arqueòlegs Joan Sanmartí i Joan Santacana. La noció de “prehistòric”, “primitiu” o “civilitzat” és molt relativa, depèn de la mentalitat de cada època. La prehistòria ocupa el 95% del recorregut de la humanitat, la resta són tot just els cinc últims mil.lenis a partir de la invenció de l’escriptura.
Moguts per la mateixa embranzida ens vam desplaçar tot seguit a l’Espai Prehistòria de la flamant Biblioteca Ramon Fernàndez Jurado de Castelldefels, on es troba ben exposat i ben explicat l’esquelet fòssil d’un rinoceront de fa 120.000 anys, descobert pels arqueòlegs Joan Daura i Montserrat Sanz a una cova de l’antiga pedrera de Can Aymeric, al vessant litoral del massís del Garraf.
Per rematar-ho vam dinar un asado al restaurant argentí La Pampa de l’autovia de Castelldefels, que també és gairebé prehistòric (vull dir dels primers argentins que va obrir aquí, el 1982). Vam menjar-hi com a carnívors descendents d’aquells ibers que encara no havien inventat el colesterol bo ni el dolent.