La Fira de l’Oli d’Espolla ahir i els olivars abandonats

Ahir diumenge vaig anar a la concorreguda Fira de l’Oli d’Espolla per celebrar sobre el terreny el 25 aniversari d’aquesta iniciativa consolidada per l’Associació Fraternal Espollenca, amb ganes afegides després d’haver-la hagut de suspendre l’any passat per la pandèmia. Pels volts de la diada de Sant Sebastià hi paren el taulell artesans i productors d’oli de la comarca. L’oli d’Espolla prové d’oliveres centenàries de l’Albera, amb olives de les varietats corivell i argudell que el fan més dolç. També hi vaig anar perquè intuïa que hi trobaria col.legues del Rosselló com Bernat Rieu (foto adjunta), atès que Espolla fa frontera amb Banyuls i amb Argelers i se són amics. La fira va servir perquè mans anònimes locals enretiressin durant el cap de setmana les pedres de grans dimensions que barren la circulació al Coll de Banyuls fronterer des de l’11 de gener del 2021, per ordre arbitrària del govern francès.
La parada de la Fraternal Espollenca oferia el típic entrepà de “sussissa”, botifarra elaborada per les carnisseries locals Can Tola i Can Salvi. A la tarda es disputava sobre regles estrictes el concurs de llançament de pinyols d’oliva amb la boca (se’n celebra un altre cada setembre per les Festes del Tura a Olot que porta el nom de “campionat mundial”).
Tot i la repercussió popular de la petita fira d'Espolla, la mecanització de la producció d’oli ha canviat el panorama i molts d’aquells vells olivars tocats per la gràcia dels déus, de vegades més elegants als meus ulls que els jardins de Versalles, es troben miserablement abandonats perquè els propietaris o els seus hereus han trobat maneres més còmodes de guanyar-se la vida. Tot sigui dit.