La cultura grega arcaica ja esculpia figures masculines (kouroi) i femenines (korai) d’anatomia començada a perfilar. Tot seguit van cisellar la musculatura d’atletes i guerrers. El tomb definitiu es produiria amb l’invent de la democràcia a Atenes. La bella hetaira o cortesana Friné es va veure arrossegada als tribunals atenencs per acusadors gelosos, el seu defensor la va fer desprendre’s dels vels davant del jurat per mostrar-ne tot l’esplendor corporal i el jutges la va absoldre per respecte a la perfecció. La llegenda consagra aquell moment històric com a canvi de paradigma cap al concepte escultòric d’anatomia realista. A partir d’aleshores Praxíteles, Fídies, Escopas i altres artistes del moment es van atipar d’esculpir déus, deesses i guerrers despullats, dintre d’un cànon de bellesa física que ha perdurat fins avui en molts aspectes.
Pàgines
▼
10 de gen. 2022
La bellesa anatòmica dels “guerrers de Riace” fa 50 anys que llueix
El mes d’agost farà cinquanta anys de la troballa submarina quasi intacta davant la localitat de Riace (prop de la ciutat de Reggio de Calàbria, a la punta de bota que dibuixa la península italiana) dels imponents “guerrers de Riace”. Les dues escultures gregues del segle V aC, en bronze de mida natural, figuren entre les millors i les poques originals arribades fins avui, comparables a l’Auriga de Delfos o al déu Posidó del Cap Artemision. Primer van ser restaurades a Florència, a continuació van emprendre una gira per Itàlia i finalment van quedar exposades al museu de Reggio de Calàbria, reobert el 2016 després d’una llarga reforma per acollir-les. Probablement el vaixell que les conduïa de Grècia a Roma per enriquir algun temple o palau va naufragar davant la costa calabresa. Els manca lallança i l’escut, però els 8 mil.límetres de gruix del bronze ha resistit bé el pas del temps. No s'han pogut establir l’autoria ni la datació precisa. Han proliferat les hipòtesis, tot sovint supèrflues davant la simple contemplació de l’obra mestra retrobada. Els “guerrers de Riace” s’han convertit en un atractiu de prestigi de la comarca de Calàbria, que prou que ho necessitava.
La cultura grega arcaica ja esculpia figures masculines (kouroi) i femenines (korai) d’anatomia començada a perfilar. Tot seguit van cisellar la musculatura d’atletes i guerrers. El tomb definitiu es produiria amb l’invent de la democràcia a Atenes. La bella hetaira o cortesana Friné es va veure arrossegada als tribunals atenencs per acusadors gelosos, el seu defensor la va fer desprendre’s dels vels davant del jurat per mostrar-ne tot l’esplendor corporal i el jutges la va absoldre per respecte a la perfecció. La llegenda consagra aquell moment històric com a canvi de paradigma cap al concepte escultòric d’anatomia realista. A partir d’aleshores Praxíteles, Fídies, Escopas i altres artistes del moment es van atipar d’esculpir déus, deesses i guerrers despullats, dintre d’un cànon de bellesa física que ha perdurat fins avui en molts aspectes.
La cultura grega arcaica ja esculpia figures masculines (kouroi) i femenines (korai) d’anatomia començada a perfilar. Tot seguit van cisellar la musculatura d’atletes i guerrers. El tomb definitiu es produiria amb l’invent de la democràcia a Atenes. La bella hetaira o cortesana Friné es va veure arrossegada als tribunals atenencs per acusadors gelosos, el seu defensor la va fer desprendre’s dels vels davant del jurat per mostrar-ne tot l’esplendor corporal i el jutges la va absoldre per respecte a la perfecció. La llegenda consagra aquell moment històric com a canvi de paradigma cap al concepte escultòric d’anatomia realista. A partir d’aleshores Praxíteles, Fídies, Escopas i altres artistes del moment es van atipar d’esculpir déus, deesses i guerrers despullats, dintre d’un cànon de bellesa física que ha perdurat fins avui en molts aspectes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada