Va passar tota la vida a la ciutat natal de Bolonya, no es va apuntar a les avantguardes, va pintar amb obstinada repetició “senzilles” natures mortes de gerros i ampolles, per les quals és avui reconegut mundialment. Aquest 4 de febrer la barcelonina Fundació la Pedrera obre una nova retrospectiva d’un centenar d’obres de Giorgio Morandi (1890-1964). Es troba molt ben representat de manera permanent al Museu d’Art Modern de Bolonya, que s’anomena Mambo per coincidència juganera de les sigles. L’acabo de recórrer amb deteniment per fugir una estona del vel de boira hivernal, tènue però insidiós, que cobreix els carrers de la ciutat italiana. En la seva salsa original, silenciosa i esfumada, la pintura de Morandi cobra tot el sentit atmosfèric, de temps aturat, solitari, lúcid, sobri, líric. M'ha semblat que no es podia demanar més, era com una invitació eloqüent a callar, a mirar en silenci per intentar entendre el caràcter palpitant de la boira amb la qual m’he reconciliat cordialment a la sortida del Mambo, ajudat per un aperitiu spritz suau i bombollejant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada