Literalment plantat al mar perquè era un antiga torre faronera del segle XVII que vigilava l’entrada del port medieval, posteriorment adossada a l’església parroquial, el campanar amfibi i fàl.lic de Cotlliure ostenta fama mundial des que el pintor Henri Matisse hi va fer néixer el fauvisme l'any 1905 amb quadres que avui es troben als millors museus del món i cotitzen amb xifres milionàries, però el cèlebre campanar pateix molt actualment de la corrosió del salobre. Des d’aquest mes de gener i durant quatre anys es veurà recobert per la bastida de les obres de restauració a fons. La torre de trenta metres d’alt va ser cofada el 1810 amb la cúpula rosada que li dóna l'aspecte característic. És un dels pocs campanars del món que permet voltar-lo nedant, amb gran satisfacció per part meva des de fa molts anys. Ho faig sempre que puc, passo hores contemplant-lo, sento el desig permanent de retornar sota el seu radi d’influència. N'he vist i n’he llegit moltes interpretacions, generalment per sota de l'encert de l'original. Des de fa alguns estius observava que la cúpula en forma de prepuci i la torre sencera necessitava una urgent revitalització, no només una repintada.
El campanar de Cotlliure és el senyal erecte de la bellesa històrica i actual de l’indret. M’agradaria poder continuar voltant-lo nedant pacíficament sense que me’n caigui un tros al cap i contemplar de nou la cúpula rosada amb tot l’esclat de la tonalitat carnal, trèmula, vigorosa. Caldrà esperar quatre anyets de res.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada