L’erudició local ha donat a l’Empordà i el Rosselló quatre autèntics savis orientals, per la paciència indagadora i també en el sentit geogràfic, atès que les dues comarques no deixen de ser l’extrem oriental de Catalunya. Es tracta d’Alexandre Deulofeu, Joan Badia i Homs, Arnald Plujà i Bernat Rieu. Aquest últim, filòleg i periodista al diari L’Indépendant del 1973 fins la jubilació el 2008, acaba de publicar a les Edicions Trabucaire de Perpinyà una "summa teològica" sobre la història de la vila natal d’Argelers de la Marenda. El llibre, molt ben il.lustrat fotogràficament, aplega tot allò que se sap per les fonts històriques i sobretot tot el que l’autor ha pogut perfilar com investigador, coneixedor pam a pam del terreny i regidor municipal. El terme d’Argelers llinda amb el d’Espolla, per tant la seva feina també s'aboca a la frontera compartida. A aquests savis orientals no els ha importat que els tractin de savis de poble, han fet una feina ingent que avui acumula coneixements a les lleixes de les biblioteques. Alguns hi trobem pistes de valor incalculable, tot sovint menystingudes per aquells que voldrien fer pagar als autors la independència personal i penjar-los l’etiqueta d’autodidactes. El nou llibre de Bernat Rieu Argelès-sur-mer/Argelers de la Marenda: un territoire dans l’histoire presenta l’esquelet de la història fins avui mateix d’una manera precisa però sense el revestiment carnós de la literatura personal. Potser és un avantatge afegit. Col.locaré a casa l’exemplar acabat d'editar al costat del seu anterior treball Oli. L’olivier dans les Pyrennées Orientales, al prestatge més ràpidament accessible de les obres de referència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada