El clixé proclama que Mòdena és la ciutat natal del vinagre balsàmic, del fabricant de cotxes Enzo Ferrari i del tenor Luciano Pavarotti. No sóc gaire adepte als dos primers, en canvi la veu i la carrera de “Big Luciano” sempre m’han atret. En arribar aquests dies a Mòdena m'he afanyat a saludar la seva estàtua en bronze, inaugurada el 2017 arran del desè aniversari de la mort del tenor sobrevinguda a la ciutat natal, concretament a la casa que també es visita. El monument es troba sota les voltes del Teatre Comunale, l’auditori que ara porta el seu nom. A aquest escenari va contraure l’any 2003 l’últim matrimoni civil amb la jove Nicoletta Mantovani, que el va acompanyar fins la mort i ha obert la casa comuna a la visita pública. L’estàtua de mida natural
(més el pedestal) el representa en un dels posats característics, saludant triomfalment el públic amb els braços oberts i a la mà el cèlebre
fazoletto o mocador que li servia per eixugar la suor.
Aquells melòmans més clàssics que trobaven Pavarotti una mica histriònic opinaran el mateix de l’estàtua i de la foto adjunta. Pel meu cantó, torno a escoltar-lo amb devoció en l’inoblidable paper de Rodolfo a
La Bohème i recordo de passada que Montserrat Caballé no té cap memorial de la mena a la seva ciutat de Barcelona i que el projecte de dedicar-li un carrer continua pendent (per contra ja en té a Tarragona, Torrevella, Màlaga, Almeria, Dos Hermanas (Sevilla), Alcalá de Guadaira (Sevilla), Puertollano (Ciudad Real), i Getafe).
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada