Amb una renda vint vegades inferior als Estats Units, la Xina disposa d’una ingent reserva de mà d’obra barata i ja produeix més patents i més enginyers que tot l’Occident, però la bretxa entre rics i pobres hi és més àmplia que a Europa. A la Dreta de l'Eixample s'hi palpa cada dia aquesta realitat macropolítica com una assentada premonició local. Em pregunto si l’autèntic “final feliç” no és més aviat aquest de la convivència.
Pàgines
▼
27 de des. 2021
L’autèntic “final feliç” del comerç xinès , vist de prop al barri
A la Dreta de l’Eixample barceloní abunden els residents xinesos i els seus comerços: supermercats, botigues d'electrònica, perruqueries, basars, bars, etc. Durant dècades la visibilitat aquesta comunitat s'havia circumscrit a petits restaurants típics de gestió familiar esforçada i discreta. Això ha canviat degut a l’auge comercial xinès en general. Els basars i els majoristes del carrer Trafalgar van saltar la Granvia en totes direccions. La moda de les perruqueries xineses i cases de massatges amb “final feliç” es va veure controlada i la prostitució va tornar als reductes convencionals. La promptitud amb què van tancar demostra que l’obligació de complir la llei per part de tothom es veu més respectada si les autoritats compleixen amb la seva de fer-la respectar. La Xina serà la primera economia mundial l’any 2050, seguida pels Estats Units, l’Índia, el Brasil i Mèxic, en aquest ordre. L’Occident democràtic ha perdut pistonada davant l’auge productiu xinès. Representa alhora un desafiament ideològic, una nova “modernitat” sense democràcia ni drets socials.
Amb una renda vint vegades inferior als Estats Units, la Xina disposa d’una ingent reserva de mà d’obra barata i ja produeix més patents i més enginyers que tot l’Occident, però la bretxa entre rics i pobres hi és més àmplia que a Europa. A la Dreta de l'Eixample s'hi palpa cada dia aquesta realitat macropolítica com una assentada premonició local. Em pregunto si l’autèntic “final feliç” no és més aviat aquest de la convivència.
Amb una renda vint vegades inferior als Estats Units, la Xina disposa d’una ingent reserva de mà d’obra barata i ja produeix més patents i més enginyers que tot l’Occident, però la bretxa entre rics i pobres hi és més àmplia que a Europa. A la Dreta de l'Eixample s'hi palpa cada dia aquesta realitat macropolítica com una assentada premonició local. Em pregunto si l’autèntic “final feliç” no és més aviat aquest de la convivència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada