La barrera impúdica al moll de la Barceloneta encara s’amplia

Alguns escàndols es consoliden i s’amplien, com la privatització del moll del passeig de la Barceloneta, barrat al públic després d’haver-lo obert arran de les obres olímpiques del 1992. Des del 2010 es dedica de manera excloent als megaiots de gran luxe, en ple centre de la ciutat, amb l’aprovació i l’impuls de l’alcalde Xavier Trias i el seu tinent d’alcalde d’Urbanisme Antoni Vives. Ara acaben d'anunciar la segona ampliació d’aquesta Marina Port Vell, després de la del 2016. L’empresa privada que la gestiona anuncia que l’any vinent invertirà 20 milions d’euros més per augmentar-ne la capacitat, fins a 55 amarratges per a megaiots de més de 70 metres d’eslora. La barrera metàl.lica que impedeix el pas del públic al moll s’hi mantindrà. Sobre aquesta Marina Port Vell l’arquitecte Oriol Bohigas va opinar: “Es pot fer negoci, però amb un mínim de consciència col.lectiva. No s’ha discutit el projecte, s’ha segrestat el debat d’un espai que va costar temps recuperar. El resultat és que estan tapant el mar. És el que tenen els governs de dretes, que no els importa gaire l’ús de l’espai públic per tal d’afavorir els negocis” (El País, 12-6-2014).
El centre comercial Maremàgnum i el World Trade Center ja van ser una primera concessió portuària al negoci privat. La construcció el 2009 del descomunal Hotel Vela va resultar encara més estentòria, tot saltant-se la Llei de Costes pel fet de trobar-se en terreny d’una administració dubtosament autònoma com l’Autoritat Portuària. No s’ha parlat més del ferry plantejat el 2008 per l’últim ajuntament socialista perquè fes de transport públic al llarg de la façana marítima, amb integració tarifària a la resta de la xarxa.
L’obertura de Barcelona al mar havia estat una conquesta olímpica, un front marítim urbà amb passeigs al llarg de les platges i instal.lacions portuàries més cèntriques, nous bulevards del districte marítim d’una ciutat amb mar recuperat. La posterior privatització del moll de la Barceloneta s’ha convertit en una exhibició obscena de riquesa i desigualtat, una lloança altisonant a l'opulència en detriment del dret de tots a passejar al llarg d’uns molls que van ser rehabilitats amb aquesta finalitat per l’erari públic.