Tres dies al port de Sóller sense parar de ploure

He passat el cap de setmana al port de Sóller, simplement per la petita glòria de ser-hi i contemplar el mar com si em trobés a Delfos, en plena Serra de Tramuntana que s’alça contra aquest vent al llarg de noranta quilòmetres del litoral nord de Mallorca. No ha deixat de ploure o mig ploure durant tres dies. Era la cua de la borrasca Blas, idò m’ho he agafat amb filosofia hidratada. Aquesta mena de dies també tenen el seu atractiu i la seva conveniència, inclús davant del mar gran, convertit en tinter de paraules i bullidor d’idees. Igualment hi ha vida els matins sense sol i les tardes nocturnals, sota el cel bromós de núvols sense pàlpit sobreimprès. Es pot passejar amorosament sota un paraigua i comprovar que la capçada de les oliveres mallorquines adopta amb la pluja el verd platejat més elegant del món. Divendres al migdia vam dinar la porcella d’encàrrec a la fonda amagada, un tall de festí medieval, ”deessa daurada de banquet”, lentament esmaltada al forn com una joia d’orfebreria, acompanyada amb un vi negre vellutat de Binissalem. La migdiada va resultar reparadora i la passejada del vespre gairebé obligatòria, amb el paraigua convertit en extensió natural del braç. L’endemà dissabte era dia de mercat als carrers de Sóller, amb aquella animació humana setmanal que sembla sortir dels racons més impensats de la comarca en comparació amb la resta de dies. El dinar va ser a Palma, tot recorrent les autovies molles.
La sobretaula amb licor d’herbes la vam celebrar davant el mar a la serra de la Muleta, cofada per uns intants de privilegi amb la diadema subtil de l’arc de Sant Martí. Després va ploure de nou. Al vespre, conversa, lectura i un tall de sobrassada amb verificació d’origen. El diumenge tocava partir, molls i contents. Quan a la tarda l’avió s’envolava de Son Sant Joan, entrava per la finestreta un sol radiant com per confirmar la llei universal de Murphy. Beneïda pluja, sumptuosa Mallorca!