Reimprimir i rellegir Miquel Pairolí, un exercici just i savi

La reedició que acaba d’aparèixer en un sol volum dels tres dietaris que va publicar l’autor gironí Miquel Pairolí, mort prematurament el 2011, als 56 anys, és una notícia literària, una iniciativa editorial i un acte de justícia. La idea no ha estat de cap dels tres segells que van publicar aquells dietaris el 1990, el 1999 i el 2010, sinó de la petita Editorial Gavarres, tan vinculada al paisatge de l’autor. Rellegir la prosa de Pairolí novament impresa obliga a recordar el segon pla condescendent al qual es va veure situada per error o per enveja en vida de l’autor. Era un escriptor de poble, concretament de Quart d’Onyar, encara que dominés diferents gèneres literaris i es fes present amb freqüència a la premsa com articulista. La reedició d’ara és tota ella una reivindicació callada, dintre del mateix estil que practicava en persona. Les novetats editorials duren tres o quatre mesos amb prou feines al taulell de les llibreries, tot seguit es veuen engolides per la voràgine dels que venen al darrere i passen a ser un objecte de biblioteca, en el millor dels casos. Rellegir --i reimprimir– és un exercici de saviesa. A part dels seus dietaris, queden altres llibres de Pairolí que mereixen la relectura. No només les seves quatre novel.les, també Exploracions-Notes i converses de literatura (Curbet Edicions 2006), El príncep i el felí-Una lectura de El Guepard (Pagés Editors 1996) o La geografia íntima de Josep Pla (La Campana 1996), entre d’altres.
La dispersió editorial de l'obra publicada per Pairolí indica també d’alguna manera les dificultats amb què va topar el seu reconeixement, ara posat de nou sobre el taulell de novetats amb un esclat viu. Rellegir, reimprimir --i rectificar si molt convé-- és un exercici de saviesa i de justícia de vegades pòstum.