Pàgines

2 de nov. 2021

Les pedres de Venècia, agraïdes a John Ruskin i a la passió

El sol de migdia a Venècia fa resplendir alguns dies la façana de la Pensione Calcina, convertida en hotel car al moll de les Zattere. Estucada d'un ocre terrós de xocolata, ha estat ennoblida amb una placa de redactat molt evocador. A Itàlia la literatura de les làpides commemoratives aconsegueix sovint el toc d'inspiració sense perdre el punt de grandiloqüència obligada. Aquesta està dedicada a l’estada que va fer a l’establiment l’escriptor, poeta i assagista anglès John Ruskin, autor del famós tractat Pedres de Venècia. Quan passo pel davant m’hi aturo i la llegeixo com qui paladeja una petita delícia. El redactat del marbre diu: “John Ruskin abito questa casa (1877). Sacerdote dell'arte nelle nostre pietre nel nostro San Marco quasi in ogno monumento d'Italia cercó insieme l'anima dell'artefice et l'anima del popolo. Ogni marmo ogni bronzo ogni tela ogni cosa gli gridó che bellezza e religione se virtú d'uomo la susciti è riverenza de popolo l'accolga. Il Comune di Venezia riconoscente".
El llibre Pedres de Venècia és un tractat d’història de l’art basat en el fervent puritanisme anglicà que professava Ruskin. Això no hi fa res, la seva imaginació palpitant es veia secundada per una agudesa d’observació, una sensibilitat ardent i un estil literari tan ben dotats que salven l’interès del llibre amb comoditat. Alguns esperits erràtics voldrien fer creure que la decadència representa la definició sublimada de Venècia. No és veritat. La ciutat ha hagut de lluitar al llarg de la història contra múltiples invasors i la seva última victòria consisteix a arrencar de la retina de milers de visitants la imatge de pacotilla sobre la suposada condició de ciutat-museu agònica, submergida una mica més cada dia en la tomba d'aigua del seu passat.
John Ruskin va encarnar de manera vibrant aquesta contradicció. Cada vegada que passo davant la placa que recorda la seva estada a la Pensione Calcina m’hi aturo per rellegir-la amb una vella admiració. Sobretot si la il.lumina el sol de migdia.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada