La novel.la del viatge secret de Pau Casals al Vendrell en ple franquisme

La novel.lista Maria Jaen torna aquests dies al taulell de novetats amb una fantàstica història verídica, d’aquelles que demostren que la realitat acostuma a superar la ficció. A Estimat Pablo (editorial Rosa dels Vents, Plaza y Janés en castellà) relata el viatge secret de dos dies de Pau Casals a la localitat natal d’El Vendrell, malgrat la prometença de no posar mai els peus a l’Espanya de Franco. Ho va fer per enterrar al panteó familiar la seva dona Francesca “Frasquita” Vidal Puig, que acabava de morir a Prada de Conflent el 17 de gener del 1955, després de casar-se in articulo mortis. Aquell viatge va ser revelat més endavant pel seu germà Enric Casals a la llarga entrevista que em va concedir per al setmanari barceloní L'Hora del 21 d'octubre del 1979, arran del trasllat de la despulla del mestre des de Puerto Rico al panteó vendrellenc i l’aparició imminent del seu llibre Pau Casals: dades biogràfiques inèdites, cartes íntimes i records viscuts (Edicions Pòrtic).
Enric Casals, violinista i compositor, em va rebre al seu pis de la Rambla Catalunya amb la fotògrafa Pilar Viladegut, autora de la foto adjunta. De viva veu, molt lentament, va anar desgranant la història real que ara Maria Jaen ha convertit en novel.la. Francesca Vidal havia estat deixeble de violoncel de Casals i després professora d’aquest instrument. El 1921 va enviudar de Felip Capdevila, tresorer de l’Orquestra Pau Casals. Es va unir amb el mestre durant trenta-quatre anys i el va acompanyar a l’exili. No es van casar perquè la primera muller de Casals des del 1916, la mezzo-soprano Susan Metcalfe, refusava el divorci. Més endavant Casals es tornaria a casar el 1957, als vuitanta anys, amb la jove violoncel.lista portorriquenya de vint anys Marta Montañez que havia conegut com alumna.
El viatge secret del músic al Vendrell el 1955 va ser concertat amb les autoritats franquistes. El van acompanyar des de la frontera i van facilitar-li els tràmits duaners per la repatriació del cos de Francesca Vidal, al costat de la qual reposa el mestre des del 1979, l’any que el seu germà va començar a explicar aquesta història.