Castell de Sant Ferran a Figueres, malaguanyat del primer dia fins avui

Sempre hi ha hagut un problema de dimensions entre Figueres i el seu castell militar de Sant Ferran. Quan el rei Ferran VII va manar construir-lo el 1752 com a “clau de la frontera” del Tractat dels Pirineus, la capital empordanesa comptava 1.800 habitants i el recinte militar havia de poder acollir 6.000 soldats i 1.500 genets amb els seus cavalls. La immigració dels treballadors de la construcció del castell va triplicar el cens de Figueres en trenta anys. El castell va convertir Figueres en una ciutat, però es va revelar inútil militarment i va ser expugnat amb facilitat arran de tots els enfrontaments amb les tropes franceses. El castell no servia, senzillament. Del 1906 al 1922 s’hi va instal.lar un penal militar. El 1936 va servir per a la instrucció dels primers voluntaris de les Brigades Internacionals. El gener del 1939 s’hi va instal.lar per uns dies el govern i les Corts de la República, en la marxa cap a l’exili. Del 1940 al 1942 va servir de camp de concentració dels soldats republicans que tornaven de França. El 1997 va ser obert a la visita pública. El 2003 l’Exèrcit de Terra, la Generalitat i l’Ajuntament figuerenc van signar un conveni per a la “posada en valor del valor cultural del castell”, pèrò el consorci tripartit que el regeix no ha fet res de substancial en aquesta direcció.
L'ampli recinte continua englobant una residència militar (amb restaurant i piscina) i una sala de comandament del Govern Militar, amb oficials destinats. El coronel Tejero hi va complir còmodament vuit anys de la seva pena de presó, del 1983 al 1991. Anteriorment hi havien estat tancats alguns objectors al servei militar i oficials de la Unió Militar Democràtica.
Avui el castell de Sant Ferran no té només un problema de dimensions, també de manca d’idees a la capital de l’Empordà, a menys d’un quilòmetre de distància del concorregut Teatre-Museu Dalí.