Obre a Cotlliure el primer "bar d'anxoves" amb una carta sorprenent

L’any 1865 el port de Cotlliure comptava 140 embarcacions de pesca i 800 pescadors. No en queda cap en actiu, però sí dues consolidades empreses locals de salaó d’anxoves, sense entrar ara en la competència secular amb les de Cadaqués i l’Escala. Malgrat que la majoria d’anxoves de totes aquestes localitats procedeixen avui de Portugal o d’Argentina, mantenen la tècnica tradicional de salaó. L’empresa Roque disposa d’una botiga en ple nucli de Cotlliure. La casa Desclaux ha anat més enllà i acaba d’obrir al cèntric carrer Pasteur de la localitat el “primer bar d’anxoves de França”. De fet es tracta d’un petit restaurant que ofereix a les seves taules un menú d’una dotzena de plats basats en aquest peix. Tots els vins són de l’apel.lació Banyuls (la qual engloba Cotlliure i Cervera de la Marenda).
Cotlliure viu avui del turisme, com la resta de pobles de la costa catalana. La iniciativa de l’empresa local Desclaux (juraria que abans es devia dir Delclòs) no deixa de ser una manera de perpetuar la tradició anxovera a cavall de l’impetuós corrent actual de visitants. Imagino que a l’hivern tancarà les portes com quasi tot, i m’agradarà anar-ho a comprovar perquè fora dels moments de saturació Cotlliure ofereix una quietud tibetana que permet respirar el silenci del mar i aquell penetrant aroma de la salaó d’anxoves que dóna mordent i malícia a l’aire del lloc.
Quan la insolació de l’estiu ja no estaborneix el contorn de les formes, el vell paisatge mariner encara es dreça de puntetes, tracta de tu a tu amb l’horitzó i aixeca la faldilla a les vaguetats amb la mateixa intensitat que abans. El campanar fàl.lic plantat al mar és la cirereta culminant i la visita de respecte a la tomba d’Antonio Machado una vella i renovada inclinació moral.