El ninotaire i escultor barceloní Toni Batllori va tenir l’excel.lent idea de dedicar un Monument a les Il.lusions Perdudes, col.locat l'any 2015 a l’avinguda Diagonal cantonada amb la Rambla del Poblenou, tallat en un bloc de granit de quinze tones. Les il.lusions perdudes mereixen efectivament un monument, a Barcelona i arreu. De tant en tant es bo rellegir l’opus magnum de Jaume Fabre, la recopilació
Art públic de Barcelona, hi parla de més de tres mil escultures als carrers, places i façanes de la capital catalana. Se'n va fer el 2009 una primera edició en paper, actualitzada des d’aleshores per l’autor al web de l’Ajuntament barceloní, dintre d’un projecte que va iniciar a quatre mans amb el col.lega Josep M. Huertas Claveria i que va continuar fidelment després de la mort d’aquest el 2007.
Il.lusions perdudes també és el títol d’una novel.la de Balzac, publicada el 1837 dintre del fresc narratiu de
La comèdia humana per relatar el fracàs del jove provincial Lucien de Rubempré en la lluita per guanyar la glòria literària a París sense gaire escrúpols. Marcel Proust deia que era el millor llibre de Balzac. Georg Lukács opinava que retrata “la transformació en mercaderia de la literatura”. El llibre acaba de ser
adaptat al cinema, en una producció francesa presentada al Festival de Sant Sebastian d’enguany.
Pel que fa al ninotaire i escultor Toni Batllori, va començar a publicar a finals dels anys seixanta a revistes com
Oriflama i tot seguit a diaris com
El Noticiero Universal,
Diari de Barcelona,
Avui,
El País i
La Vanguardia, així com a
El Papus,
El Jueves o
El Triangle. Ha rebut el Premi Ciutat de Barcelona 2007 en la categoria mitjans de comunicació en premsa escrita i el Premi Internacional d’Humor Gat Perich.
Cada vegada que passo sota la seva escultura al xamfrà de la “nova” Diagonal, m’hi aturo i dic una jaculatòria a favor de la idea.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada