La ciutat de Venècia i els amors morts que reviuen

Els sotoporteghi son els típics passatges venecians sota les cases, estrets com un forat de guardiola i indispensables per comunicar entre carrers. El Sotoportego Trevisan de la foto adjunta es troba al moll de les Zattere i tinc motius renovats per passar-hi amorosament. Sempre m'ha enfarfegat la literatura decadentista sobre Venècia, la plorera dels estetes, el nyigo-nyigo dels malencònics. "Que c'est triste Venise au temps des amours mortes", cantava Aznavour. A mi no m’ha semblat mai trista, inclús quan hi he passejat a retaló els amors morts. Em pregunto com es pot associar la languidesa a un lloc que acull tothom d'entrada amb una navegació tan majestuosa al llarg del Canal Grande. Jo només hi veig l'espectacle inesgotable del curs de la vida, conduït damunt les ondulacions de l'aigua per carrosses de motor o de rem. Arran d’un dels meus viatges venecians més desconsolats vaig quedar a sopar amb la Bellezza per aclarir alguns malentesos i explicar-li que el vell lligam entre ella i jo era independent de les persones que hagués vist al meu costat en èpoques successives. La sobretaula es va allargar i em va demanar que féssim el cafè o el gelat al bar Da Gino. Vam voltar força estona, amb la sort de perdre’ns pels carrerons de d’aquesta ciutat a la nit i contemplar la lluna enfarinada per un vel vaporós, una aurèola densa i dolça com pa de pessic. La Bellezza em va conduir a un sotoportego al qual “non c’eravamo che noi” a aquella hora, va recolzar l’esquena a la paret i tot inflant el pit va allargar els dos braços fins el meu coll per dir.me: “Stai zitto e baciami”.
Vaig sostenir la besada amb el temps lent de l’eternitat. Ho recordo bé i des d'aleshores mantinc pels sotoporteghi un afecte al qual només cal fregar-li quatre gambes per damunt o acompanyar-lo amb un plat de "Spaghetti alle vongole veraci" perquè revisqui amb la cremor d’una fantasia lúbrica, aquell somni que invoca un llit de matrimoni dels més amples quan el cor (o el que sigui) rep i emet de nou el trèmolo d’una radiació inescamotejable.