El secret d’un senyal de carretera aparentment banal

Aquest senyal de carretera no sembla tenir res d’especial, però ho té. Es troba al Coll dels Belitres de Portbou, a l’antic post de frontera, el punt on la tramuntana bufa amb més intensitat comprovada de tot el país. L’Estació Meteorològica Automàtica de Portbou, instal.lada el 1998 prop d'aquest cim litoral, registra dades sobre les ventades més poderoses de tota la Península Ibèrica, amb plusmarques de fins a 200 km/h, encara que la velocitat del vent sigui inferior a la plana. El municipi de Portbou sempre ha tingut cops amagats. Les persones d’avui paren poca atenció al vent de cada dia, no saben distingir una tramuntana exaltant i higiènica d’una marinada llefiscosa, segurament perquè influeix menys que abans en la seva vida quotidiana. Aquest desconeixement és un fet recent, en canvi l’estudi del vent representava un saber estratègic des de l’Antiguitat. Aristòtil va escriure l'any 340 abans de la nostra era l'obra titulada Meteorològica per explicar els fenòmens atmosfèrics i començar a sostreure les forces naturals de les causes purament mitològiques.
L'estudi del vent va avançar poc fins l'aparició dels aparells de mesura el segle XVII.
El 1686 Edmund Halley publicava a Anglaterra el seu mapa del món amb els principals vents oceànics i l'any següent Isaac Newton la monumental Philosophiae Naturalis Principia Mathematica. Aquell eureka! newtonià arran de la visió de la caiguda de la poma de l’arbre també beneficiaria l’estudi del vent, però fins la implantació del telègraf l’any 1850 les observacions no es van divulgar com a mapes i prediccions del temps.
La tramuntana va començar a ser estudiada gràcies a l'anemògraf instal.lat pel primer director de l'Observatori de Perpinyà, el metge Jaume Fines, autor del Résumé des observations faites à Perpignan pendant cinquante ans (1851-1900), publicat el 1903, cinc anys abans que les Observacions de Sant Feliu de Guíxols: resultats del 1896 al 1905, de Rafael Patxot.
Avui sabem moltes més coses sobre la influència del vent, però les ignorem per complet. Al Coll dels Belitres acostumo a baixar del cotxe per diversos motius, entre els quals aquest senyal aparentment trivial que marca en realitat el punt més ventós de tots.